Jornada amb motiu dels actes del 80è aniversari i final guerra civil a l’ Ajuntament de Molló

Presentació diumenge

Dia: 17/02/2019
Lloc: Ajuntament de Molló

Tema: celebració del 80è aniversari de la Retirada a Molló i inauguració del projecte POCTEFA de Molló “millora del Camí de la Retirada entre Molló i Coll d’Ares” a càrrec del Molt Hble. Sr. Quim Torra, President de la Generalitat de Catalunya.

L’acte es va concloure amb dues xerrades el diumenge 17 de febrer:

  • “Cartografia del patrimoni militar de la Vall de Camprodon, del segle XX” a càrrec d’Alicia Guillaumes, tècnica del projecte EFA045/15 PATRIMC@T.
  •  “Els exilis de la Història”, xerrada d’Agustí Alcoberro, historiador i professor de la Universitat de Barcelona

Més informació / Más información: contacte / contacto (aqui)

 

Anuncis

Jornades Europees del Patrimoni / Jornada Europeas del Patrimonio

WhatsApp Image 2018-10-19 at 18.04.31Visita guiada / Visita guiada: Recorregut pels Búnquers de Camprodon / Recorrido por los búnquers de Camprodon.

Dia: dissabte 14 de octubre

Visita: Mancomunitat de la Vall de Camprodon. Guiatge: Montse Fossas: guia de Catalunya, Alícia Guillaumes: tècnica del projecte POCTEFA i Alejandro Cuadrado: vivències personals

 

 

IMG_20181014_150028_671

Presentació del llibre “La clau del pont” / presentacion del libro “La llave del puente”

A Catalunya, oficialment, la Guerra s’acabá el 10 de febrer de 1939. A dos quarts de quatre d’aquest dia, el general Solchaga, cap d’exèrcit de Navarra, entrava a Port Bou. El general  Juan Bautista Sanchez Gonzalez entrava a la Jonquera i un coronel (que no recordó) pertanyent a l’exèrcit d’Urgell, que manava en Muñoz Grandes entrava a Puigcerdà.  Però, a la vall de Camprodon (els francesos havien tancat la frontera) hi quedaven 30.000 soldats republicans, defensant l’enorme quantitat de gent (ferits, exhausts, malalts, etc). La frontera no s’obrí fins el dia 13, i en tres dies, la vall es buidà. Es el que hom coneix com “la reculada”. A coll d’Ares s’hi ubicà un consultori dirigit pel metge Pi Sunyer, per fer els primers guariments dels ferits que fugien. Nosaltres vàrem entrevistar a Nimes al darrer soldat republicà que passà per coll d’Ares: l’Andrés Sanchez Mellado. Ens digué que, cap el ram tard del dia 13 de febrer de 1939, endinsats uns 300 metres de coll d’Ares, varen veure l’arribada dels nacionals cremant la bandera republicana i hizant la franquista.  Ningú sabia que el general el dia 7 havia entrat a Ripoll. Fou el general Alvaro Sueiro, de lèxercit d’Aragó, que manava el general Moscardó. I l’oficial del cos jurídic militar d’aquesta brigada, José de Astarloa Guisesola, que fou l’encarregat de formar els primers ajuntaments feixistes de la Vall.

Breu ressenya del Llibre “La Clau del Pont”
Cedida per l’editor del llibre – Miquel Perals

cartell_llibre

En Cataluña, oficialmente, la guerra se termina el 10 de febrero de 1939. A las tres y media de este día, el general Solchaga, jefe de ejército de Navarra, entraba en Port Bou. El general Juan Bautista Sánchez entraba en la Jonquera y un coronel (que no recuerdo) perteneciente al ejército de Urgell, que mandaba en Muñoz Grandes entraba en Puigcerdà. Pero, en el valle de Camprodon (los franceses habían cerrado la frontera) quedaban 30.000 soldados republicanos, defendiendo la enorme cantidad de gente (heridos, exhaustos, enfermos, etc). La frontera no se abrió hasta el día 13, y en tres días, el valle se vació. Es lo que se conoce como “el retroceso”. A coll d’Ares se ubicó un consultorio dirigido por el médico Pi Sunyer, para hacer los primeros curaciones de los heridos que huían. Nosotros entrevistamos a Nimes el último soldado republicano que pasó por el cuello de Ares: Andrés Sanchez Mellado. Nos dijo que, hacia el ramo tarde del día 13 de febrero de 1939, adentrados unos 300 metros de coll d’ Ares, vieron la llegada de los nacionales quemando la bandera republicana y hizant la franquista. Nadie sabía que el general el día 7 había entrado en Ripoll. Fue el general Alvaro Sueiro, de ejército de Aragón, que mandaba el general Moscardó. Y el oficial del cuerpo jurídico militar de esta brigada, José de Astarloa Guisesola, que fue el encargado de formar los primeros ayuntamientos fascistas del Valle.

Breu ressenya del Llibre “La Clau del Pont”
Cedida per l’editor del llibre – Miquel Perals

 

Ca n’Huguet Nou durant la Guerra Civil / Ca n’Huguet Nou durante la Guerra Civil

En esclatar el conflicte, el govern municipal va passar a mans del Comitè Antifeixista, que el setembre de 1936 confiscà les finques de Joaquim Ramis Huguet, entre elles la casa de Ca n’Huguet. També es van apropiar de l’església amb la rectoria i els horts adjacents, i de l’aparell de la ràdio de la Cooperativa i de la Societat Recreativa El Brinco.

Durant aquets dies Vilallonga va acollir refugiats, hostatjats prinicpalment a l’edifici d’habitatges de la central Brutau. El juny de 1937 n’hi havia de les poblacions toledanes de Maqueda i Méntrida. El juliol de 1938 el nombre de refugiats establerts al poble era de 111. Ca n’Huguet Nou ca acollir ferits de l’arma d’aviació i posteriorment va fer les funcions d’hospital de sang.

Agustí Dalmau i Font
Quaderns de la revista de Girona – Vilallonga de Ter

ca-nhuguet.jpg

Al estallar el conflicto, el gobierno municipal pasó a manos del Comité Antifascista, que en septiembre de 1936 confiscó las fincas de Joaquim Ramis Huguet, entre ellas la casa de Ca n’Huguet. También se apropiaron de la iglesia con la rectoría y los huertos adyacentes, y del aparato de la radio de la Cooperativa y de la Sociedad Recreativa El Brinco.

Durante estos días Vilallonga acogió refugiados, hospedados prinicpalment en el edificio de viviendas de la central Brutau. En junio de 1937 había de las poblaciones toledanas de Maqueda y Méntrida. En julio de 1938 el número de refugiados establecidos en el pueblo era de 111. Ca n’Huguet Nuevo es acoger heridos del arma de aviación y posteriormente hacer las funciones de hospital de sangre.

Agustí Dalmau i Font
Quaderns de la revista de Girona – Vilallonga de Ter

El camí de la Retirada per Coll d’Ares / El camino de la Retirada por Coll d’Ares

 

RUTA DE L’EXILI DE MOLLÓ A PARTS DE MOLLÓ PEL COLL D’ARES

Anomenem “camí de la Retirada” qualsevol de les rutes que seguiren els exiliats, tant civils com militars, per creuar la frontera en direcció a França. Per això es pot dir que hi hagué molts “camins de la Retirada”, alguns més transitats i altres menys. El que aquí senyalitzem fou un dels més importants. Tot i que les xifres no són exactes, es calcula que entre 85.000 i 95.000 persones van travessar aquests cims entre el gener i el març de 1939.

Ajuntament de Molló
Camí de la Retirada

DSCI0244

RUTA DEL EXILIO DE MOLLÓ A PARTS DE MOLLÓ POR EL COLL D’ARES

Al final de la Guerra Civil Española, entre el 27 de enero y el 13 de febrero, entre 85000 y 95000 persona cruzaron el Pirineo, entre los valles de Camprodon y del Vallespir, camino hacía un exilio que para la mayoría sería largo y penoso. Muchos de estos refugiados fueron acogidos en un primer momento por los habitantes de Prats de Molló. Esta localidad se convirtió en un improvisado campamento en donde miles de refugiados fueron atendidos. El itinerario del Camino de la Retirada recorre uno de los muchos caminos del exilio, que nuca hubieran tenido que existir.

Ajuntament de Molló
Camí de la Retirada

La línia “P” dels Pirineus / La línea “P” de los Pirineos

La línia P es va construir durant el 1944 i el 1948. La seva funció era totalment defensiva per evitar que els aliats poguessin entrar a Espanya.

Aquesta línia oficialment es diu Organització defensiva dels Pirineus i teòricament s’havia de fortificar amb búnquers, dels que hi havia previstos, se’n van arribar a construir 6000.

Aquesta línia, és coneguda també com la Línia Gutierrez Línia Perez . Durant el temps de Franco, les muntanyes dels pirineus van representar dues fronteres, una en el sentit polític (frontera entre estats) i una altre de separació amb l’Europa occidental.

El seu objectiu era que Franco pogués oferir una imatge de defensa tot i la seva decadència en els últims anys.

Els centres de resistència de la Vall de Camprodon, eren el 36 bis, el 37, el 38 i el 39

  • El Centre de resistència 36 bis, agafava la zona de Camprodon Nord, dominava Coll d’ares
  • El Centre de resistència 37, era la zona de Camprodon sud, dominava Sant Pau de Segúries
  • El Centre de resistència 38, part final de Serra Cavallera, dominava Camprodon i Ogassa
  • El Centre de resistència 39, era Cavallera i dominava coll del Pal, camí de Pardines a Surroca i Llanars.
Josep Clara – Els fortins de franco,
Arqueologia militar als Pirineus
liniaP

Mapa dels centres de resistència del Pirieu.  Font: Josep Clara – Els fortins de Franco

La línea P se construyó durante el 1944 y el 1948. Su función era totalmente defensiva para evitar que los aliados pudieran entrar en España. Esta línea oficialmente se llama Organización defensiva de los Pirineos y teóricamente debía fortificar con búnquers, de todos los que había previstos, se llegaron a construir 6000.Esta línea, es conocida también como la Línea Gutierrez o Línea Perez. Durante el tiempo de Franco, las montañas de los Pirineos representaron dos fronteras, una en el sentido político (frontera entre estados) y otra de separación con la Europa occidental

Su objetivo era que Franco pudiera ofrecer una imagen de defensa a pesar de su decadencia en los últimos años. Los centros de resistencia de la Vall de Camprodon, eran el 36 bis, el 37, el 38 y el 39

  • El Centro de resistencia 36 bis, cogía la zona de Camprodon Norte, dominaba Coll d’ares
  • El Centro de resistencia 37, era la zona de Camprodon sur, dominaba Sant Pau de Segúries
  • El Centro de resistencia 38, parte final de Serra Cavallera, dominaba Camprodon y Ogassa
  • El Centro de resistencia 39, era Cavallera y dominaba cuello del Palo, camino de Pardines a Surroca y Llanars.
Josep Clara – Els fortins de franco,
Arqueologia militar als Pirineus