El camí de la Retirada per Coll d’Ares / El camino de la Retirada por Coll d’Ares

 

RUTA DE L’EXILI DE MOLLÓ A PARTS DE MOLLÓ PEL COLL D’ARES

Anomenem “camí de la Retirada” qualsevol de les rutes que seguiren els exiliats, tant civils com militars, per creuar la frontera en direcció a França. Per això es pot dir que hi hagué molts “camins de la Retirada”, alguns més transitats i altres menys. El que aquí senyalitzem fou un dels més importants. Tot i que les xifres no són exactes, es calcula que entre 85.000 i 95.000 persones van travessar aquests cims entre el gener i el març de 1939.

Ajuntament de Molló
Camí de la Retirada

DSCI0244

RUTA DEL EXILIO DE MOLLÓ A PARTS DE MOLLÓ POR EL COLL D’ARES

Al final de la Guerra Civil Española, entre el 27 de enero y el 13 de febrero, entre 85000 y 95000 persona cruzaron el Pirineo, entre los valles de Camprodon y del Vallespir, camino hacía un exilio que para la mayoría sería largo y penoso. Muchos de estos refugiados fueron acogidos en un primer momento por los habitantes de Prats de Molló. Esta localidad se convirtió en un improvisado campamento en donde miles de refugiados fueron atendidos. El itinerario del Camino de la Retirada recorre uno de los muchos caminos del exilio, que nuca hubieran tenido que existir.

Ajuntament de Molló
Camí de la Retirada
Anuncis

La línia “P” dels Pirineus / La línea “P” de los Pirineos

La línia P es va construir durant el 1944 i el 1948. La seva funció era totalment defensiva per evitar que els aliats poguessin entrar a Espanya.

Aquesta línia oficialment es diu Organització defensiva dels Pirineus i teòricament s’havia de fortificar amb búnquers, dels que hi havia previstos, se’n van arribar a construir 6000.

Aquesta línia, és coneguda també com la Línia Gutierrez Línia Perez . Durant el temps de Franco, les muntanyes dels pirineus van representar dues fronteres, una en el sentit polític (frontera entre estats) i una altre de separació amb l’Europa occidental.

El seu objectiu era que Franco pogués oferir una imatge de defensa tot i la seva decadència en els últims anys.

Els centres de resistència de la Vall de Camprodon, eren el 36 bis, el 37, el 38 i el 39

  • El Centre de resistència 36 bis, agafava la zona de Camprodon Nord, dominava Coll d’ares
  • El Centre de resistència 37, era la zona de Camprodon sud, dominava Sant Pau de Segúries
  • El Centre de resistència 38, part final de Serra Cavallera, dominava Camprodon i Ogassa
  • El Centre de resistència 39, era Cavallera i dominava coll del Pal, camí de Pardines a Surroca i Llanars.
Josep Clara – Els fortins de franco,
Arqueologia militar als Pirineus
liniaP

Mapa dels centres de resistència del Pirieu.  Font: Josep Clara – Els fortins de Franco

La línea P se construyó durante el 1944 y el 1948. Su función era totalmente defensiva para evitar que los aliados pudieran entrar en España. Esta línea oficialmente se llama Organización defensiva de los Pirineos y teóricamente debía fortificar con búnquers, de todos los que había previstos, se llegaron a construir 6000.Esta línea, es conocida también como la Línea Gutierrez o Línea Perez. Durante el tiempo de Franco, las montañas de los Pirineos representaron dos fronteras, una en el sentido político (frontera entre estados) y otra de separación con la Europa occidental

Su objetivo era que Franco pudiera ofrecer una imagen de defensa a pesar de su decadencia en los últimos años. Los centros de resistencia de la Vall de Camprodon, eran el 36 bis, el 37, el 38 y el 39

  • El Centro de resistencia 36 bis, cogía la zona de Camprodon Norte, dominaba Coll d’ares
  • El Centro de resistencia 37, era la zona de Camprodon sur, dominaba Sant Pau de Segúries
  • El Centro de resistencia 38, parte final de Serra Cavallera, dominaba Camprodon y Ogassa
  • El Centro de resistencia 39, era Cavallera y dominaba cuello del Palo, camino de Pardines a Surroca y Llanars.
Josep Clara – Els fortins de franco,
Arqueologia militar als Pirineus