La línia “P” dels Pirineus / La línea “P” de los Pirineos

La línia P es va construir durant el 1944 i el 1948. La seva funció era totalment defensiva per evitar que els aliats poguessin entrar a Espanya.

Aquesta línia oficialment es diu Organització defensiva dels Pirineus i teòricament s’havia de fortificar amb búnquers, dels que hi havia previstos, se’n van arribar a construir 6000.

Aquesta línia, és coneguda també com la Línia Gutierrez Línia Perez . Durant el temps de Franco, les muntanyes dels pirineus van representar dues fronteres, una en el sentit polític (frontera entre estats) i una altre de separació amb l’Europa occidental.

El seu objectiu era que Franco pogués oferir una imatge de defensa tot i la seva decadència en els últims anys.

Els centres de resistència de la Vall de Camprodon, eren el 36 bis, el 37, el 38 i el 39

  • El Centre de resistència 36 bis, agafava la zona de Camprodon Nord, dominava Coll d’ares
  • El Centre de resistència 37, era la zona de Camprodon sud, dominava Sant Pau de Segúries
  • El Centre de resistència 38, part final de Serra Cavallera, dominava Camprodon i Ogassa
  • El Centre de resistència 39, era Cavallera i dominava coll del Pal, camí de Pardines a Surroca i Llanars.
Josep Clara – Els fortins de franco,
Arqueologia militar als Pirineus
liniaP

Mapa dels centres de resistència del Pirieu.  Font: Josep Clara – Els fortins de Franco

La línea P se construyó durante el 1944 y el 1948. Su función era totalmente defensiva para evitar que los aliados pudieran entrar en España. Esta línea oficialmente se llama Organización defensiva de los Pirineos y teóricamente debía fortificar con búnquers, de todos los que había previstos, se llegaron a construir 6000.Esta línea, es conocida también como la Línea Gutierrez o Línea Perez. Durante el tiempo de Franco, las montañas de los Pirineos representaron dos fronteras, una en el sentido político (frontera entre estados) y otra de separación con la Europa occidental

Su objetivo era que Franco pudiera ofrecer una imagen de defensa a pesar de su decadencia en los últimos años. Los centros de resistencia de la Vall de Camprodon, eran el 36 bis, el 37, el 38 y el 39

  • El Centro de resistencia 36 bis, cogía la zona de Camprodon Norte, dominaba Coll d’ares
  • El Centro de resistencia 37, era la zona de Camprodon sur, dominaba Sant Pau de Segúries
  • El Centro de resistencia 38, parte final de Serra Cavallera, dominaba Camprodon y Ogassa
  • El Centro de resistencia 39, era Cavallera y dominaba cuello del Palo, camino de Pardines a Surroca y Llanars.
Josep Clara – Els fortins de franco,
Arqueologia militar als Pirineus
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s