Recull d’actes del 80è aniversari del final de la Guerra Civil

programa d'actes

 

Recull actes 80 aniversari final Guerra Civil

 

Anuncis

80 aniversari del final de la Guerra Civil (II) / 80 aniversario del final de la Guerra Civil (II)

DOSSIER RETIRADA – Février 1939 : fin d’une guerre, pas du combat

sensetc3adtol

Dosier publicat pel diari l’Indépendant a 21/01/2019

Resumen publicado por el diario l’Indépendant a 21/01/2019

Enllaç/Enlace (aquí)

Ca n’Huguet Nou durant la Guerra Civil / Ca n’Huguet Nou durante la Guerra Civil

En esclatar el conflicte, el govern municipal va passar a mans del Comitè Antifeixista, que el setembre de 1936 confiscà les finques de Joaquim Ramis Huguet, entre elles la casa de Ca n’Huguet. També es van apropiar de l’església amb la rectoria i els horts adjacents, i de l’aparell de la ràdio de la Cooperativa i de la Societat Recreativa El Brinco.

Durant aquets dies Vilallonga va acollir refugiats, hostatjats prinicpalment a l’edifici d’habitatges de la central Brutau. El juny de 1937 n’hi havia de les poblacions toledanes de Maqueda i Méntrida. El juliol de 1938 el nombre de refugiats establerts al poble era de 111. Ca n’Huguet Nou ca acollir ferits de l’arma d’aviació i posteriorment va fer les funcions d’hospital de sang.

Agustí Dalmau i Font
Quaderns de la revista de Girona – Vilallonga de Ter

ca-nhuguet.jpg

Al estallar el conflicto, el gobierno municipal pasó a manos del Comité Antifascista, que en septiembre de 1936 confiscó las fincas de Joaquim Ramis Huguet, entre ellas la casa de Ca n’Huguet. También se apropiaron de la iglesia con la rectoría y los huertos adyacentes, y del aparato de la radio de la Cooperativa y de la Sociedad Recreativa El Brinco.

Durante estos días Vilallonga acogió refugiados, hospedados prinicpalment en el edificio de viviendas de la central Brutau. En junio de 1937 había de las poblaciones toledanas de Maqueda y Méntrida. En julio de 1938 el número de refugiados establecidos en el pueblo era de 111. Ca n’Huguet Nuevo es acoger heridos del arma de aviación y posteriormente hacer las funciones de hospital de sangre.

Agustí Dalmau i Font
Quaderns de la revista de Girona – Vilallonga de Ter

La Guerra Civil Espanyola / La Guerra Civil Española (1936-1939)

S’inicia el juliol de 1936 i acaba a l’abril de 1939. Durant anys les tensions entre els dos  bàndols (republicans i nacionalistes), anaven augmentant.  Fins que, finalment el juliol de 1936 van esclatar en una guerra que va portar unes greus conseqüències.L’Estat espanyol, quedava dividit em dues zones completament oposades. Per una banda hi havia l’Espanya Nacional, liderada pel general Franco, que va imposar un règim feixista i va reprimir els sectors esquerrans; i per altre banda hi havia l’Espanya Republicana, que estava dirigida per les forces esquerranes, democràtiques i nacionalistes del Front Popular, que reprimien els sectors dretans.

La Guerra Civil Espanyola, va tenir una gran repercussió internacional. Si ens posem en context, a Europa hi havia tres grans tipus d’estats: les democràcies liberals, les democràcies populars (comunisme) i els feixismes. Mentre els nacionals pretenien imposar un règim feixista, els republicans pretenien mantenir el sistema democràtic liberal.

El bàndol nacional, tenia un objectiu clar: acabar amb el govern d’esquerres i imposar un nou règim de  dretes, conservador i de caire feixista. El seu èxit s’explica tant per la unitat de direcció política i militar que va demostrar (que ben aviat va ser acaparat pel general Franco), com per l’ajut decisiu de les potències feixistes, especialment de l’Alemanya de Hitler i de la Itàlia de Mussolini.

El bàndol republicà va demostrar més desunió. A nivell polític, les lluites internes entre les forces d’esquerra, partits i sindicats, van fer inviable trobar un poder unificat. A nivell militar, la resistència es trobava dividida: per una banda l’Exèrcit i per altre, les milícies populars. Uns pretenien concentrar els esforços per guanyar la guerra i posar qualsevol tipus de transformació socioeconòmica. Els altres en canvi, els més radicals, van intentar aprofitar la guerra per llençar-se a la revolució social socialista.

En acabar la guerra, els nacionals de Franco van aconseguir una pau sense condicions. Va ser la seva “victòria” i la van aplicar sense contemplacions. A partir de l’abril de 1939 començava a tot el territori espanyol una nova etapa de la seva història, sota la dictadura franquista. Els vençuts no van cabre a la nova Espanya: la presó, els treballs forçats o la mort pels detinguts van ser les úniques sortides que els esperava.

Les dues Espanyes quedaren reduïdes a una sola, la dels vencedors. La guerra, no va arreglar les diferències. Es va haver d’esperar molts anys per tornar a conèixer un règim democràtic.

Mapa_guerra_civil

Mapa Guerra Civil a Catalunya

Se inicia en julio de 1936 y termina en abril de 1939. Durante años las tensiones entre ambos bandos (republicanos y nacionalistas), iban aumentando. Hasta que, finalmente en julio de 1936 estallaron en una guerra que llevó unas graves consecuencias.

El Estado español, quedaba dividido me dos zonas completamente opuestas. Por un lado estaba la España Nacional, liderada por el general Franco, que impuso un régimen fascista y reprimió los sectores izquierdistas; y por otro lado estaba la España Republicana, que estaba dirigida por las fuerzas izquierdistas, democráticas y nacionalistas del Frente Popular, que reprimían los sectores derechistas.

La Guerra Civil Española, tuvo una gran repercusión internacional. Si nos ponemos en contexto, en Europa había tres grandes tipos de estados: las democracias liberales, las democracias populares (comunismo) y los fascismos. Mientras los nacionales pretendían imponer un régimen fascista, los republicanos pretendían mantener el sistema democrático liberal.

El bando nacional, tenía un objetivo claro: acabar con el gobierno de izquierdas e imponer un nuevo régimen de derechas, conservador y de tipo fascista. Su éxito se explica tanto por la unidad de dirección política y militar que demostró (que pronto fue acaparado por el general Franco), como por la ayuda decisivo de las potencias fascistas, especialmente de la Alemania de Hitler y de la Italia de Mussolini.

El bando republicano demostró más desunión. A nivel político, las luchas internas entre las fuerzas de izquierda, partidos y sindicatos, hicieron inviable encontrar un poder unificado. A nivel militar, la resistencia se encontraba dividida: por un lado el Ejército y por otro, las milicias populares. Unos pretendían concentrar los esfuerzos para ganar la guerra y poner cualquier tipo de transformación socioeconómica. Los otros en cambio, los más radicales, intentaron aprovechar la guerra para lanzarse a la revolución social socialista.

Al terminar la guerra, los nacionales de Franco lograron una paz sin condiciones. Fue su “victoria” y la aplicaron sin contemplaciones. A partir de abril de 1939 comenzaba en todo el territorio español una nueva etapa de su historia, bajo la dictadura franquista. Los vencidos no cupieron en la nueva España: la cárcel, los trabajos forzados o la muerte por los detenidos fueron las únicas salidas que les esperaba.

Las dos Españas quedaron reducidas a una sola, la de los vencedores. La guerra, no arregló las diferencias. Se tuvo que esperar muchos años para volver a conocer un régimen democrático.