Els castells de la Vall de Camprodon / Los castillos del Valle de Camprodon

A la Vall de Camprodon, trobem sis castells documentats a partir del segle X i fins el segle XIII.

  • El Castell de Creixenturri
  • El Castell de Sant Nicolau
  • El Castell de Rocabruna
  • El Castell de Bestracà
  • El Castell de La Roca de Pelancà
  • El Castell del Catllar

El Castell de Creixenturri, apareix documentat al segle XIII, quan l’any 1245, el rei Jaume I donà al noble Albert de san-Romà el castell que ja tenia des d’abans al lloc de Creixenturri perquè el tingués en alou, amb la condició que en refés els murs enderrocats i el fes més alt.

El Castell de Sant Nicolau, apareix documentat el 1196, amb autorització del rei Pere I, a la Vila de Baix de Camprodon (Ripollès), en el puig de les Relíquies o de Sant Nicolau, sobre el Ritort. Era de domini reial i el rei en féu algunes concessions a particulars reservant-se una casa parada amb tres llits, vora el castell, per quan anés a Camprodon. Se’n deia oficialment castell de Camprodon, però popularment era conegut per castell de Sant Nicolau, per tal com tenia una església d’aquest titular. El féu volar el 1689 el duc de Vilafermosa, que el reconquerí de les forces franceses del duc de Noailles.

El Castell de Rocabruna, situat al cim d’un turó, el cartell surt esmentat ja en un document l’any 1070. Malgrat el seu estat ruïnós s’aprecien bona part dels murs que dividien cadascuna de les dependències que formaven part de la fortificació. Actualment, es pot veure part del que fou la capella del castell, una nau de planta rectangular, una torre de base circular i una altre de planta rectangular on encara es poden veure algunes espitlleres.

El Castell de Bestracà, situat al cim de la carena de la muntanya del Bestracà, domina la vall de Beget i bona part de la Garrotxa. La seva construcció data dels segle XI i XII. Només es conserven petits fragments de murs que mig defineixen algunes de les parts de la construcció.

El Castell de La Roca de Pelancà, situat damunt d’un turó que corona el nucli habitat de La Roca. apareix documentat el 1061 d’un retret fet pel compte Ramon Guifré de Cerdanya al bescompte Bernat. Aquest castell sempre ha estat de poca entitat i bàsicament defensiu tal com ho prova la seva situació estretègica.

El Castell del Catllar, segons documentació trobada, l’any 1362, el castell ja es trobava en estat ruïnós i fou substituït com a fortalesa per la domus de La Sala. Actualment, encara són visibles fragments de murs fets de pedres irregulars i poc treballades, superposades i sense morter. Dins el mateix municipi, trobem La Sala, que és una fortalesa de planta quadrada que es trobava dins el tempre del castell del Catllar i que a partir de 1362, va prendre ls funcions del propi castell.

Romànic del Ripollès – Pas a pas

 

En el Valle de Camprodon, encontramos seis castillos documentados a partir del siglo X que duraran hasta el siglo XIII.

  • El castillo de creixenturri
  • El Castillo de Sant Nicolau
  • El Castillo de Rocabruna
  • El Castillo de Bestracà
  • El Castillo de La Roca de Pelancà
  • El Castillo del Catllar

El Castillo de Creixenturri, aparece documentado en el siglo XIII, cuando en 1245, el rey Jaume I dio al noble Albert de san-Romà el castillo que ya tenía desde antes en el lugar de Creixenturri porque lo tuviera en alodio, con la condición que en rehiciera los muros derribados y el haz más alto.

El Castillo de Sant Nicolau, aparece documentado en 1196, con autorización del rey Pere I, en la Villa de Bajo de Camprodon (Ripollès), en el monte de las Reliquias o de Sant Nicolu, sobre el Ritort. Era de dominio real y el rey en hizo algunas concesiones a particulares reservándose una casa parada con tres camas, cerca del castillo, para cuando fuera a Camprodon. Se decía oficialmente castillo de Camprodon, pero popularmente era conocido por castillo de San Nicolás, por cuanto tenía una iglesia de este titular. El hizo volar en 1689 el duque de Villahermosa, que el reconquistó de las fuerzas francesas del duque de Noailles.

El Castillo de Rocabruna, situado en la cima de una colina, el cartel se menciona ya en un documento del año 1070. A pesar de su estado ruinoso aprecian buena parte de los muros que dividían cada una de las dependencias que formaban parte de la fortificación. Actualmente, se puede ver parte de lo que fue la capilla del castillo, una nave de planta rectangular, una torre de base circular y otra de planta rectangular donde todavía se pueden ver algunas aspilleras

El Castillo de Bestracà, situado en la cima de la cresta de la montaña del Bestracà, domina el valle de Beget y buena parte de la Garrotxa. Su construcción data de los siglo XI y XII. Sólo se conservan pequeños fragmentos de muros que medio definen algunas de las partes de la construcción.

El Castillo de La Roca de Pelancà, situado encima de una colina que corona el núcleo habitado de La Roca. Aparece documentado el 1061 de un reproche hecho por cuenta Ramon Guifré de Cerdaña al vizconde Bernat. Este castillo siempre ha sido de poca entidad y básicamente defensivo tal como lo prueba su situación estretègica.

El Castillo del Catllar, según documentación encontrada, en 1362, el castillo ya se encontraba en estado ruinoso y fue sustituido como fortaleza para la domus de La Sala. Actualmente, todavía son visibles fragmentos de muros hechos de piedras irregulares y poco trabajadas, superpuestas y sin mortero. Dentro del mismo municipio, encontramos La Sala, que es una fortaleza de planta cuadrada que se encontraba dentro del temple del castillo del Catllar y que a partir de 1362, tomó ls funciones del propio castillo.

Romànic del Ripollès – Pas a pas
Anuncis

Les Guerres Carlines / Las Guerras Carlistas

L’estructura de les Guerres Carlines

Els carlins, estaven estructurats en tres parts:

  • Els paramilitars, estaven organitzats de manera clandestina, ja que la seva feina era recollir diners, adquirir armes i fer una bona organització de l’exèrcit.
  • Els polítics, eren els de caràcter legal, on es creaven juntes i cercles per tal de desenvolupar accions per fer polítiques.
  • Els hisendats, on hi havia la noblesa de muntanya, els comerciants de les ciutats de l’interior, els sectors de manestia i la pagesia.

Les Guerres Carlines a Camprodon

El 1827, esclata la primera Guerra Carlina, i a l’octubre d’aquest mateix any arriben a la vila de Camprodon. Van assetjar la vila i, al capvespre, el capità va ordenar que es convoqués l’Ajuntament i exigí el lliurament de 600 duros. Com que no tenien els diners, van haver de recorre els veïns, els monjos i els clergues però tot i així els faltaven diners però finalment van poder reunir tots els diners i van deixar el poble tranquil.

El 1839, esclata la segona Guerra Carlina, més de 3000 homes van assetjar el poble de Camprodon i van exigir-ne la rendició. el setembre els carlins incendiaren la vila. al cap d’uns dies arribà des de vis el general Cambó amb les seves tropes, i els carlins emprengueren la retirada.

Camprodon va patir aquestes guerres carlines, de la mateixa manera que molts altres indrets de Catalunya. El poble de Camprodon, tenia un hospital militar i una presó, una fàbrica de bales de pólvora. Es va construir una junta de voluntàries, que atenien els ferits dels dos bàndols, i la vila es respirava un aire de convivència.

Quaderns de la revista de Girona
Camprodon

La estructura de las Guerras Carlistas

Los carlistas, estaban estructurados en tres partes:

  • Los paramilitares, estaban organizados de manera clandestina, ya que su trabajo era recoger dinero, adquirir armas y hacer una buena organización del ejército.
  • Los políticos, eran los de carácter legal, donde se creaban juntas y círculos para desarrollar acciones para hacer políticas.
  • Los hacendados, donde estaba la nobleza de montaña, los comerciantes de las ciudades del interior, los sectores de manestia y campesinado

Las Guerras Carlistas en Camprodon

En 1827, estalla la primera Guerra Carlista, y en octubre de ese mismo año llegan a la vila de Camprodon. Sitiaron la ciudad y, al atardecer, el capitán ordenó que se convocara el Ayuntamiento y exigió la entrega de 600 duros. Como no tenían dinero, tuvieron que recorre los vecinos, los monjes y los clérigos pero aún así les faltaban dinero pero finalmente pudieron reunir todo el dinero y dejaron el pueblo tranquilo.

En 1839, estalla la segunda Guerra Carlista, más de 3000 hombres sitiaron el pueblo de Camprodon y exigieron su rendición. en septiembre los carlistas incendiaron la villa. al cabo de unos días llegó desde vis el general Cambó con sus tropas, y los carlistas emprendieron la retirada.

Camprodon sufrió estas guerras carlistas, al igual que muchos otros lugares de Cataluña. El pueblo de Camprodon, tenía un hospital militar y una prisión, una fábrica de balas de pólvora. Se construyó una junta de voluntarias, que atendían a los heridos de los dos bandos, y la villa se respiraba un aire de convivencia.

Quaderns de la revista de Girona
Camprodon

Projecte POCTEFA – PATRIMC@T

El projecte “El Patrimoni militar de la Vall de Camprodon” està cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) 

Programa POCTEFA 2014 – 2020

  • Eix 3: Promoure la protecció, valorització i ús sostenible dels recursos locals.
  • Prioritat d’inversió 6c: conservar, protegir, afavorir i desenvolupar el patrimoni natural i cultural.
  • Objectiu específic OS6: Valortizar el patrimoni natural i cultural a través d’actuacions conjuntes de desenvolupament sostenible.

Projecte: PATRIMC@T Dispositiu territorial transfronterer d’interpretació de l’arquitectura i del patrimoni 

  • Cap de fila: Agrupació Europea de Cooperació Territorial País d’Art i d’Història Transfronterer Les Valls Catalanes del Tec i del Ter (AECT PAHT)
  • Durada: 36 mesos
  • Dotació FEDER 2.917.341 milions d’euros de fons europeus

En el marc de PATRIMC@T, la Mancomunitat de la Vall de Camprodon, com a sòcia de l’AECT PAHT, desenvoluparà el projecte “El patrimoni militar de la Vall de Camprodon” (PMVC).

Els antecedents del projecte PMVC es deriven de les accions de valorització del patrimoni arquitectònic descrites a la Carta del Paisatge de la Vall de Camprodon i s’emmarquen en el PATRIMC@T Dispositiu territorial transfronterer d’interpretació de l’arquitectura i del patrimoni.
El desenvolupament del projecte “El patrimoni militar de la Vall de Camprodon”, com  a part del patrimoni històric de la vall, permetrà avaluar un recurs del territori, a partir d’una acurada tasca de valorització del seu interès i potencial turístic, a partir d’una estimació realista de la seva atractivitat i viabilitat per a la creació d’un producte turístic que permeti conservar, valorar i difondre aquest testimoni patrimonial singular, vestigi d’una part de la nostra història.

Projecte: El patrimoni militar de la Vall de Camprodon

–        Desenvolupat per: Mancomunitat de la Vall de Camprodon
–        Durada: 33 mesos
–        Pressupost total del projecte: 60.000 euros
–        Dotació FEDER: 39.000 euros de fons europeus